LA ROSA DE L'AIGUA

LA ROSA DE L'AIGUA

Rosa estimada,
reina i amant d'un bell jardí,
rosa estimada,
encorbada al principi com un vell pergamí.

Malgrat les pluges torrencials,
fas brollar els pètals i t'exhibeixes, presumptuosa,
amb un esclat rogenc que l'orgull vol irradiar.

Les poncelles t'envolten com perles diamantades;

d'enveja es moren mentre tu, capritxosa,

conserves una textura suau i sedosa.

Clima punyent, no té recança;

cabdal ardent, poca esperança;

rosa radiant, somriure renascut;

roses al voltant, arrupides han vençut.

Feta ja una heroïna implacable,
emblema viu d’aquest paisatge mullat;
any rere any, figura honorable,
un quadre digne de ser pinzellat
amb traça neta i un talent innat.

Et dic adeu ara, rosa estimada,
però no és l'adeu un comiat final;

com un somni que resta, embolcallada

amb aromes delectants,
endolceixes la meva trajectòria vital.

I