UN ESTIU ALS PIRINEUS
Dies assolellats; valls enrossides per uns colors poc esmorteïts;
dia en què un sol torrat, convida a la quitxalla
a rebolcar-se pels prats, ben eixerits.
La cúspide dels cims, a vegades guarnits de neu;
les nits anuncien boirina i petites glaçades pels poblets i arreu;
mussols que udolen; grills que moren després d'un xisclet ofegat;
foscor imponent, silenciada per l'harmonia d'un cel estrellat.
Recs intermitents d'aigua entebiona;
banyistes que es refrigeren per temperar el cos al migdia;
xàfec poc intens, fertilitza l'hort dels pagesos durant una estona;
a les viles, fregida de cargols, assegurada en tota masia.
Pelegrinatge a les muntanyes batejades com a santa terra;
un caminar ininterromput per senders pedregosos;
sol que caldeja de valent els pics escarpats en forma de serra;
un berenar suculent al planell d'una font envoltada de sediments ben vistosos.
Concursos i disbauxa es celebren al descobert;
entusiasme col·lectiu, mereixedor d'admiració;
jocs que incentiven un súbdit aplegament de germanor,
memòries inesborrables que quedaran per sempre més a cor obert.
Pirineus alçats i vanitosos,
ostenteu respecte i commoció;
Pirineus consagrats i escumosos,
us plau ser rememorats amb humilitat i un toc de presumpció.
No hay comentarios:
Publicar un comentario