lunes, 5 de agosto de 2019

AL MEU GAT





AL MEU GAT

Essència de pura raça;
 guardó d’un jardí silvestre;
ésser felí d’hàbil caça,
rescatat en una diminuta  parcel·la rupestre.

Semblant al cotó fluix,
bola de neu és el teu pelatge;
Floc t’anomenem;
 i amb la teva mirada,
com la claror d’un llumí,
 de tu ens enamorem.

Orfe prematur de mare,
sense ancestres a qui associar-te;
nascut al aire lliure,
als nostres peus vas claudicar,
per convertir-te en un membre més de la família
a qui uns versos escriure.

Semblant al cotó fluix,
bola de neu és el teu pelatge;
Floc t’anomenem,
i amb la teva mirada,
com la claror d’un llumí, 
de tu ens enamorem.

El teu posat elegant,
no té confusió;
desfiles per la casa,
com una figura escultòrica;
vas caminant amb parsimònia
 però alhora amb passió,
mentre encomiem sense reserves
la teva ressaltant presència anatòmica.


Semblant al cotó fluix,
bola de neu és el teu pelatge;
Floc t’anomenem;
i amb la teva mirada,
com la claror d’un llumí, 
de tu ens enamorem.

Enjogassat per naturalesa,
saltes i brinques 
com un trapella sense fre;
ens deixes embadalits 
gairebé mancats d’alè,
cada cop que fas exhibir 
la teva innata i característica proesa.

Cordills, ratolins i nímies pilotes 
rodolen sòl avall;
les teves potetes 
tenen la destresa de manipular-los amb facilitat;
et rebolques, t’ajeus i t’ajups 
provocant un cert  terrabastall
que els estris de joc 
produeixen, amb cara de felicitat.

Semblant al cotó fluix,
bola de neu és el teu pelatge;
Floc t’anomenem;
i amb la teva mirada,
Com la claror d’un llumí, 
de tu ens enamorem.


De tarannà sossegat i caràcter pacífic
et deixes amanyagar amb tendresa;
la teva pell 
de textura sedosa i tacte acrílic
convida al contacte físic,
com el caliu d’una magnànima Deessa.

Les plantes amb florida 
les olores amb misteri;
al balcó 
molts testos irradien mostres de clorofil·la;
et mimetitzes amb el medi floral 
amb un gest d’encanteri,
i vas resseguint els pètals
 col·locats en una simètrica fila.

Els raigs ultraviolats 
els reps amb reverència;
t’eixarranques amb presumpció
 per gaudir d’una bronzejada;
un son amorosit 
sembla demanar clemència,
i somnis plàcids fan l’efecte
 que t’acullen
en aquesta benvinguda estada.

El teu miol 
es com un esglai que no intimida;
tens la potestat d’emetre’l
 quan et sents importunat;
revifa com un ofec 
que es mostra entretallat,
quan algú vol obligar-te a accedir,
 des del balcó,
 a la teva rutinària guarida.

Es un honor gaudir-te 
i està a prop de la teva companyia;
gallarda mascota, 
gran redemptor d’implícita saviesa;
volem que per molts anys 
resideixes amb una salut òptima
i un perseverat estat d’harmonia,
i ens facis fondre
 qualsevol indici de nostàlgia i de tristesa.

La teva blancor escumosa 
entendreix el meu cor;
identidat menuda 
que es transmuta en un veritable tresor;
la calidesa retrata  tot allò que  tu envoltes;
magnifica tots els espais 
amb una especial senzillesa,
mentre menges, dorms, et mous, 
guaites i escoltes.

Semblant al cotó fluix,
bola de neu és el teu pelatge;
Floc t’anomenem;
i amb la teva mirada,
com la claror d’un llumí, 
de tu ens enamorem.













 





















LA ESTIRPE

  LA ESTIRPE Senos distantes, maternidad malograda, mundo sin puerto para aterrar sepulcral silencio de madrugada. Nacimiento en agonía, lla...