PARADISSOS LLUNYANS
En Maurici amb el cap
molt trasbalsat i veient onades que el sacsegen amb un torrent de força atípic
s’encamina cap al lavabo. Sent un cop de porta brusc però ha perdut la noció de
la realitat tot i que intenta cridar la dona sense gaire encert. El passadís es
belluga, va desplaçant-se com un vaixell que va a la deriva perquè el capità no
el pot fer virar. Moltes voltes van emmirallant-lo com un home que va perdent
els sentits per segons. Arrossegant-se, aconsegueix entrar al lavabo i accedir
al plat de dutxa que va gotejant, a fi de remullar-se la cara. Tristament,
l’intent resulta envà, mentre el rajolí va degotant. Es vol desvestir, però
sent l’asfixia prement-li el pit. No obstant, cap gest amb el cos és exitós, mentre,
sense preveure-ho, cau enrere amb la camisa folgada i s’endinsa al paradís del
descans més fefaent.
La Rosalia és al replà però arran de
porta d’un marit que l’abandona sense premeditació. Sent el cos de l’home
dissecat igual que el seu, ple de verí no derramat a temps que ha acumulat un deute de sang acarnissat pel pas dels anys.
Un somriure ingrat però alhora
complaent retola una expressió porfidiosa i perversa mentre el palpitar del cor
més ufanós ressona al compàs d’un himne musical filharmònic. Ja gairebé
convençuda, entreveu nous horitzons en què la captivitat més perdurable quedarà
substituïda per Arcs de Sant Martí plens d’esplendor, gratitud i d’auguris de
combregada llibertat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario