LA TEMPESTA FEROTGE

LA TEMPESTA FEROTGE

Aigües trèmules;

onades sacsegen una brava mar;

balancegen desnivellades, ingènues,

formant remolins dins d'una òrbita estel·lar

Inèrcics arbres al moviment d'un vent huracanat;

fulles caduques es desmaien en caure en un sòl rugós;

influides pel filtre d'un llampec desbocat,

deixen despulles en les branques

amb un efecte desolador i llagrimós.

Plantes que volen florir a dojo:

arronsades i tímides no gaudeixen d'un espai d'esbarjo;

trons, indiscrets, espeteguen sense fre,

mentre elles, damiseles escanyolides,

s'adormen al compàs d'una tempesta sense caliu ni alè.

Des d'un cel crispat, la calamarsa, enfurismada,

es pronuncia sense atur;

des d'un cel indignat,

deixa empremtes que al caminar perfilen en estat pur.

Escenari arrebossat de núvols tristos,

dignes de ser compadits i planyuts,

reclamen amb passió la tornada d'un sol clamorós,

persistents, però alhora confosos i abatuts.

Tempesta virulent, 

no tens pietat de les formes i colors d'un territori idíl·lic,

deixes un entorn desolat, tota imprudent,

mentre la natura somia tornar a gaudir d'un paisatge de culte, magnífic.