AL MEU GAT

AL MEU GAT

Essència de pura raça;

 guardó d’un jardí silvestre;

ésser felí d’hàbil caça,

rescatat en una diminuta  parcel·la rupestre.

Semblant al cotó fluix,

bola de neu és el teu pelatge;

Floc t’anomenem;

 i amb la teva mirada,

com la claror d’un llumí,

 de tu ens enamorem.

Orfe prematur de mare,

sense ancestres a qui associar-te;

nascut al aire lliure,

als nostres peus vas claudicar,

per convertir-te en un membre més de la família

a qui uns versos escriure.

Semblant al cotó fluix,

bola de neu és el teu pelatge;

Floc t’anomenem,

i amb la teva mirada,

com la claror d’un llumí, 

de tu ens enamorem.

El teu posat elegant,

no té confusió;

desfiles per la casa,

com una figura escultòrica;

vas caminant amb parsimònia

 però alhora amb passió,

mentre encomiem sense reserves

la teva ressaltant presència anatòmica.

Semblant al cotó fluix,

bola de neu és el teu pelatge;

Floc t’anomenem;

i amb la teva mirada,

com la claror d’un llumí, 

de tu ens enamorem.

Enjogassat per naturalesa,

saltes i brinques 

com un trapella sense fre;

ens deixes embadalits 

gairebé mancats d’alè,

cada cop que fas exhibir 

la teva innata i característica proesa.

Cordills, ratolins i nímies pilotes 

rodolen sòl avall;

les teves potetes 

tenen la destresa de manipular-los amb facilitat;

et rebolques, t’ajeus i t’ajups 

provocant un cert  terrabastall

que els estris de joc 

produeixen, amb cara de felicitat.

Semblant al cotó fluix,

bola de neu és el teu pelatge;

Floc t’anomenem;

i amb la teva mirada,

Com la claror d’un llumí, 

de tu ens enamorem.

De tarannà sossegat i caràcter pacífic

et deixes amanyagar amb tendresa;

la teva pell 

de textura sedosa i tacte acrílic

convida al contacte físic,

com el caliu d’una magnànima Deessa.

Les plantes amb florida 

les olores amb misteri;

al balcó 

molts testos irradien mostres de clorofil·la;

et mimetitzes amb el medi floral 

amb un gest d’encanteri,

i vas resseguint els pètals

 col·locats en una simètrica fila.

Els raigs ultraviolats 

els reps amb reverència;

t’eixarranques amb presumpció

 per gaudir d’una bronzejada;

un son amorosit 

sembla demanar clemència,

i somnis plàcids fan l’efecte

 que t’acullen

en aquesta benvinguda estada.

El teu miol 

es com un esglai que no intimida;

tens la potestat d’emetre’l

 quan et sents importunat;

revifa com un ofec 

que es mostra entretallat,

quan algú vol obligar-te a accedir,

 des del balcó,

 a la teva rutinària guarida.

Es un honor gaudir-te 

i està a prop de la teva companyia;

gallarda mascota, 

gran redemptor d’implícita saviesa;

volem que per molts anys 

resideixes amb una salut òptima

i un perseverat estat d’harmonia,

i ens facis fondre

 qualsevol indici de nostàlgia i de tristesa.

La teva blancor escumosa 

entendreix el meu cor;
identidat menuda 

que es transmuta en un veritable tresor;

la calidesa retrata  tot allò que  tu envoltes;

magnifica tots els espais 

amb una especial senzillesa,

mentre menges, dorms, et mous, 

guaites i escoltes.

Semblant al cotó fluix,

bola de neu és el teu pelatge;

Floc t’anomenem;

i amb la teva mirada,

com la claror d’un llumí, 

de tu ens enamorem.