LA FERIDA
Abans de néixer em mancava l’avidesa
de saber què havia vingut a fer al món;
no em dotava la mà d’un àngel,
que m’acompanyés en un viatge
ple de luxes a dojo.
A les palpentes gatejava,
bavejava i bramava,
sense empar ni un niu
que m’aixoplugués
quan el plor m’abraçava.
Volia creure en les fades,
que m’embolcallessin de miratges,
com si fos una princesa a dalt d’un carruatge,
rescatada de les tenebres,
que, de la mà d’un príncep,
pogués deixar enrere
el paper del màrtir esclavatge.
Nits blaves em visitaven,
a vegades estrelles fugaces
es deixaven despuntar,
en fileres ben agosarades,
amb la intenció de fer brollar,
temps d’anhelada esperança,
que copsés la posada en escena
d’una promesa amb un jove,
que li declara amb una aliança
la garantia de ser feliç;
una vida com mai abans de regal,
amb un fiançat i ben refermat aval.
No hay comentarios:
Publicar un comentario