UNA MIRADA HONESTA
Anys i anys d'evasió tenen un cost;
cal una introspecció profunda,
per veure el nucli
d'un ànima trista i alhora immunda.
Immundícia que corca el paladar;
el tast es torna agredolç;
les aromes rancies i pestilents
i l'aire que respiro
es filtra per la pell
sense regenerar els pulmons,
com un torrent d'aigua que, desbordat,
inunda el meu cos en autèntic desgavell.
Un semàfor en verd retrata la ment;
ella vol ignorar-lo,
sense passar de llarg
per un món de cabòries,
Una escletxa interna m'assenyala,
com un tutor en ple alliçonament,
ensenyant-me el camí profund,
sense retorn i rotund,
que em convida a explorar
el mapa de la meva vida,
esborrant de les memòries
qualsevol vestigi llastimós
i gairebé suicida.
Aquesta fase innovadora,
delimita un abans i un després;
sento inhalar olors
que poblen els indrets
i reverencien l'arribada
d'una prematura aurora.
Flaires que pentinen les valls
d'escombralls enquistats en els records,
de presències que aigualeixen els cors,
de paraules que menyspreen l'amor,
de malalties que trascendeixen en tumors.
Un pou abans ennegrit
de reminiscències putrefactes,
es transmuta en un prestigiós palau,
on puc habitar-hi sense querelles,
amb uns ulls magnificents,
que guaiten en primícia
les riqueses d' un nou cau,
amb una majestàtica serenor
i una afalagada pau.
No hay comentarios:
Publicar un comentario