VISITES A MITJANIT

 

VISITES A MITJANIT

Sento la tibantor a la gola;

una mena de fredor 

que tot el cos tensa;

estic expectant,

faig batzegades amb el cap,

les idees el meu front condensa.

Vull aixecar-me del llit mes no puc;

la meva esquena reposa,

malgrat notar una nosa,

un espectre que rebrega els llençols,

s'apropa cap a mi amb esglaidors udols.

Amb no gaire encert

 els meus ulls s'expandeixen;

com dos fars atenuats,

 no atinen a endevinar l'escenari;

 el present és un calvari,

un entorn que comporta 

un descontrolat xivarri,

que pressento té un final  

pertorbador i ordinari.

Les cinc, les sis ja gairebé tocades;

el meu son no és factible;

només una teranyina de somnis nuats

 s'han suspès en l'aire despuntats;

han desvetllat la meva posada en repòs,

nul·lament elegible.

Una sínia imaginària

 s'aventura a participar 

en viatges onírics sense equipatge;

O potser tot ha estat fruit d'un cavil·lar 

que no admet passatge?

Sembla estigui convertida en un hostatge

de malsons que s'esdevenen

i es precinten en les meves benes

 com un esperpèntic tatuatge.

Estic confosa i enrabiada;

Una confusió en un graó 

d'àlgida alçada;

 un desencadenant,

 en què el despertar i el dormitar

han creat una fusió simulada.

Qui tindrà la resposta a la veritat més quallada?

 Les nits les visc amb un paor de glaç,

com un os que hiverna,

i no vol sortir de la caverna,

on l'abric i la protecció

el mantenen íntegre, 

amb una gran seguretat interna.

Vull arrupir-me  i negar 

que algú irromp en la foscor,

però em manca el confort 

i s'excedeix l'horror,

a posar en descoberta,

la cara desfigurada 

i que, amb mostres, 

atempta contra la pau de la meva cambra;

la meva imatge estupefacta;

amb una intenció estremidora,

que no pretén fer despulla,

perquè jo pugui, al fi,

caure en desmai plaent,

com l'estat caduc 

d'una rendida fulla.