GOLES OFEGADES
Crits d'alarma,
esquitxen la meva oïda;
paraules indecents
atempten la meva preuada vida.
Sento deixo de bategar,
de moure'm i navegar,
per un món rònec,
indiferent davant la pèrdua
de la meva capacitat d'estimar.
Vull fugir
més les cordes vocals em collen;
no em deixen fluir lliure
per indrets oberts a altres panoràmiques,
permetent-me la grata dignitat de viure.
Aclofada em sento;
el seient del pupitre m'enclava,
en un sòl estucat
de grava que no s'esquitlla.
Grinyols de queixa,
no poden fer brollar paraules,
encastats en una lleixa,
s'esfumen coll avall,
i cavalquen
amb un cor enxarxat
per una hermètica reixa.
Lliçons d'escola
rauten la meva testa;
m'obliguen a pronunciar-me
sense opció a cap gest de protesta.
Veig passos de lletrats,
a la meva vora s'apropen,
volen pessigar-me el melic,
encongit i acovardit,
ja no troba cap peça d'abric.
Dies esmorteïts d'al·licients
envaixen la meva ment,
que fa immersió
per aigües desbordades;
sense fre,
circulen amb ritme virulent,
deixant al descobert la por
de l'ofec que m'acompanya,
com un fidel i cabalós afluent.
No hay comentarios:
Publicar un comentario