ENGINY ASSEDEGAT
Els cacauets provocaran una reacció
letal que no serà policialment demostrable. Petits marejos i prou. La Rosalia a
les golfes també es sentí marejada, però va resistir. Només uns poquets
grams, pensa per a si mateixa. I ja n’hi haurà prou perquè les ombres
d’un passat pudorós i alhora iracund puguin esvanir-se; deixar d’empaitar-la
com si fos la profana d’aquesta malifeta.
En Maurici continua assegut a taula
mentre el disc de l’Aguilé es deixa cantussejar. Espera engrescat l’arribada de
la seva dona. Ella l’havia avisat que no es mogués. La dona agafa el morter i
amb uns copets poc ressonants fa la picada. Un grapadet al cor del pastís
barrejat amb la nata trufada i prou, es diu triomfal. Empolvora i agafa un
bol poc fondo, en què deposita el pastís. Amb un encenedor que té al costat de
la vitroceràmica, deixa que les veles recobrin vida. Totes semblen damisel·les
que esperen a la cort a que el príncep les absolgui de les tenebres més
pecadores. Ella ja s’ha sentit patidora, també torrada fins al cor de
rancúnia. Les aromes de la dolçor faran que tot rastre agre s’esvaneixi,
s’evapori, pugui exterminar-se sense retrocés. No hi haurà errades. Cap prova
que pugui incriminat al criminal. Una mort gairebé plàcida, ràpida, ben
enginyada, enllestida i rematadora. Ni acusats ni innocents. Només un comiat i
una benvinguda. Una festa amb un festival de focus acolorits i plens de gresca
sensual.
No hay comentarios:
Publicar un comentario