LLUMS D'INCONSCIÈNCIA

 

LLUMS D'INCONSCIÈNCIA

L’aquí i l’ara va deixant anar un diàleg que no es fa prolífer. Els Ribó no s’escolten. Van recorrent la sala enfocats per un fanal que focalitza llum en una circumferència que ells desafien amb moviment oblics. Els caps repenjats, els ulls mig aclucats, la boca tancada i barrada, els pensaments traginant cap als inicis de la reconquesta sentimental. La Rosalia ara aprofita la companyia d’un home que necessita d’una santedat per netejar la seva ànima bruta.

La taula llueix les sobres d’un vermut que quasi ha quedat arrasat. Pocs musclos i gambes queden reflectants davant d’una fanal que expira la seva potència lluminosa, a fi que la parella es pugui encantar en aquesta vesprada delectant.

Tres quarts d’hora i la Rosalia trenca amb el silenci. Es posa uns guants de làtex. Recull les safatetes amb miniatura i la seva copa la porta cap a la cuina. Deixa la d’en Maurici a taula, no fos cas que volgués continuar amb la cerimònia tot sol mentre ell és al teatre. Li diu a en Maurici que l’esperi al sofà, que no prengui mal amb tant de tràfec, que ella ja prepara les postres. Desembolcalla el pastís més idealitzat com a entranyable. Als armaris superiors agafa dues veles, perquè l’home faci els honors de l’aixovar més esplendorós. Vol que ell bufi.

Ella se sent temptada a fer una picada amb avellanes i cacauets. No vull que li passi res al meu home, pensa. Primer es retreu, tot i que després es diu: però ho he de fer. La torrada del cacauet pot provocar un efecte al·lergen i conduir-lo a la mort menys corroborada. No voldria que la vesprada s’exhaurís, conclogués, finalitzés la seva posada en escena. Però les mentides han de ser recompensades. La mort és lúgubre, com un ataút que no floreix amb cap poncella nascuda a partir d’unes entranyes maternes. Ha espurnat la flama de l’engany. Ha professat que la Rosalia la pugui contemplar amb consternació i desconeixement. Es sent esquifida, arreplegada, encartonada, solcada, davallada, completament moribunda. Però ella no ha de morir. No s’impartiria justícia.