HOMENATGE ALS PALLASSOS

 

HOMENATGE ALS PALLASSOS

 Algun homenet vestit de frac,

 moltes riallades espurnen,

amb acrobàcies que belluguen el cos 

provocant un sotrac,

feu que esclatem en aplaudiments

entre sons que enraonen.

Quants colors porta la vostra roba;

una indumentària un tan estrafolària,

cridaneres son les tonalitats,

les disfresses rellueixen un presumptuós toc,

fins a generar una expectació multitudinària.

Recordo els instruments com vibren al compàs d’una grata melodia;

tantes trompetes i acordions fan

que el ritme del temps quedi estabornit,

per les criatures que, com jo,

 assenyalen amb un dit,

els pallassets que es mofen i somriuen

 amb un posat de confort

des de la televisió de la meva acollidora masia.

Quantes tardes asseguda a la butaca,

veig nassos vermells,

perruques extravagants i prominents,

estius i hiverns.

Amb el desig de retenir l’espectacle,

com si hagués irradiat la llum del miracle;

la màgia, la fantasia, la ficció,

des d’un habitacle,

en què jo sento el plaer

de capbussar-me en la gràcia

d’uns actors i humoristes consagrats.

Unes estrelles que per sempre més,

en la història de les arts,

quedaran retratats.

Un emblema, un símbol de diversió,

que aporta difusió

per les futures generacions,

entre els adults i els nous nadons,

fent reproduir la música i els acudits,

embullant els esperits,

cap a un conte de surrealisme,

impregnat de carisma.

Un poder, un heroïsme,

una intenció d’aplegament,

marcada per una dosi d’hedonisme,

al principi, enmig i al final de l’obra

com una sobtada maniobra,

que tots nosaltres celebrem

deixant de banda les cabòries,

els capficaments i les pèssimes memòries.

Temps innovador,

precedeix les pantalles,

en què els pallassos amb agalles,

es proposen fer perdurar,

fusionant malabars, cançons i tècniques d'exhibició

pròpies d’una època daurada,

compresa per immortals i inesborrables artistes.