ELS BESSONS

 ELS BESSONS

Com dues gotes d’aigua

dos nadons somriuen davant del món;

 faccions arrodonides i harmòniques

es miren amb careta de son.

Acaben d’encetar una nova vida;

bessonets com siamesos inseparables,

gategen per la llar agafadets de les mans

gentils, espontanis i afables.

Bessonets menuts;

feu enveja que esteu sempre units,

tan ben avinguts i eixerits,

no us esteu de res

parelleta de sagals saberuts.

Creixeu junts, 

us imiteu i congratuleu;

danseu com espurnes de foc a la braseria

 i amb un semblant badoc,

 els vostres rostres mimètics

il·luminen les llars, 

amb eufòria i una flama d’alegria.

Bessonets simpàtics;

embadoqueu els més adults

amb jocs entretinguts;

 actors d'un únic escenari,

interpreteu idèntics rols,

el caràcter és tan plàcid

com el cantar d'un aviari,

i la tessitura de la veu,

dolça com la mel que es fabrica a diari.

Duet espontani;

un plaer recrear-me,

contemplant amb la mirada

els vostres rostres riallers;

la vostra actitud acollidora,

que no tem la tempesta més sonora.

 Rostres a vegades grollers,

reclamen els mateixos desitjos

amb uns sons vocàlics cridaners,

per tal de satisfer els més soterrats capritxos.

Bessonets de porcellana,

naixeu com dos flocs de neu,

que cauen en estampida

per la força d’un intrèpid trineu,

i aneu recorrent el camí del destí

 gronxant, com una metàl•lica campana,

que deixa rebrollar notes musicals

cada diumenge de la setmana.

Bessonets calcats a mida:

dues rèpliques fabricades en aparent atzar;

ànimes de cor generós que no intimida,

només batega contemplatiu

sense esperar cap disputa renyida.

Ai, bessonets, viu retrat pintoresc;

perles diamantades evoqueu equilibri i igualtat;

volteu pel món amb ulls de felicitat

i us plau ésser fotografiats

com dos angelets que es salvaguarden;

com dues gotes que a l’uníson cauen,

 s’acullen i, per sempre més, 

s’estimen i s’emparen.