APOLOGIA AL MEU GOS

APOLOGIA AL MEU GOS

Mascle inquiet i entremaliat,

mossegues i rossegues

el mobiliari amb desfici;

actues com un caní 

ple de fam i desbocat

que assaboreix a cada instant,

un nou àpat com un exquisit caprici.

Fas un recorregut per camins abruptes;

et deixes portar per la inèrcia del moviment

com una fulla

 empesa a surar per la pressió del vent,

fins que arribes al cim de l'escalada

d'una gairebé espectacular revolada.

L'orientació i el pur instint de cadell

et permeten topar

 amb identitats perdudes a l'atzar;

entretingudes, 

oloren la gespa que decora el planell

i son rescatades 

gràcies a la teva actuació estel•lar.

Puges les escales

 com si haguessis d'arribar al cel;

explores nous horitzons

 que apunten cap a l'infinit;

desafies la conducta 

pròpia d'una vida cruel,

plena de malalties 

que generen desconcert i neguit.

Estàs dotat d'un temperament guerrer;

gran descobridor 

dels indrets més ocults que exhibeix la natura;

tot i la coixesa 

que et prohibeix desplaçar-te 

amb autonomia pel carrer,

experimentes aquesta vetllada

com una peculiar i fascinant aventura.

Viure per a tu és un gran repte;

un viatge en aparença de llarg trajecte;

una mirada d'esperança 

abocada cap un augurador futur,

que, en els nostres cors,

quedarà reflectida 

 i ja mai més farà fallida.