GALANA TARDOR
Fulles caigudes,
ballen al compàs d’un vent tíbi;
branques nues,
gronxen presumides
amb fervor i un xic de deliri.
L’estiu es queda enrere;
els colors càlids s’apleguen,
als prats, als jardins, a les places,
amb un somriure alegre.
Les flors es queden arrecerades;
tímides amaguen els capolls sense recança;
oculten els seus pètals arronsades,
esperant l'arribada
d’una radiant primavera
amb delit i esperança.
Sòl terrós arrebossat de fullam i rocalla,
cel pintat de brillants esteles
deixen pinzellades de formes plaents,
que desfilen joioses
com si fossin
elegants i majestuoses damisel·les.
No hay comentarios:
Publicar un comentario