L’AU FÈNIX
Aquesta nit
volia
suïcidar-me
sepultar el meu
cos,
en una fossa
on
només hi tinguessin cabuda
el desterrament
i la foscor.
Però a mitjanit,
llàgrimes a dojo
ragen a través dels meus ulls,
Semblen renascudes,
recents,
filtren rajos de
llum
que deixen la pell de la cara
suau i ardent.
I veig com les
plomes d’una au m’acullen;
potser és un
somni, potser estic desperta,
el somriure que
dibuixo m’alerta,
em revifa i em
contenta.
Qui sap si he
tornat al cau
de la meva
primera vida,
tan bonica, tan
plaenta,
en què la mort
només és un preludi
cap a un ressuscitar,
on el tast del
meu paladar
sap a glòria,
i em condueix
cap al retorn
d’una mirada
aclucada,
que es dilata
cap a un benaurat despertar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario