POMES AGRES
Nius arrecerats,
no troben el veritable recolze;
una llar,
un habitatge begut pel caliu
d'aquells infants en les seves vides
que han sentit a tocar
dels adults el voraviu.
Cares han estat emmanillades;
viuen esclaves del enuig i la tibantor,
el sol ja ha deixat d'oferir-los
una dosi elevada
de claredat i de calor.
Un món s'envà de cap a caiguda;
una embarcació
en la que tots remem a contracorrent;
a vegades les onades fermenten odi,
i vagament el dosifiquem,
amb el recular d'un timó al servei
d' esllavissar l'esquitxada,
de milers de llàgrimes descarades,
que, vessades en els pòmuls,
deixen un regadiu de torment.
Sorpreses d'horror en la canalla
caricaturen emprentes
que retindran en la memòria;
son pèrfides ombres
que vaguejen dins d'un tètric laberint,
ple de munyocs de pura
i calcinada escòria.
Els somnis entreteixits
per la realitat i la imaginació;
les imatges dels mentors,
renyides entre la foscor de l'emprenyamenta,
seran les aliades dels més menuts.
Nouvinguts a la vida
verges de lletra i de coneixement;
purs d'instint,
però sacsejats per una ment
que forja records;
àmplies pantalles en els cors,
que es van enmurallant
amb el corc dels més crescuts,
que giren l'esquena a l'univers
temorosos, tristos
i, mil vegades, rabiüts.
No hay comentarios:
Publicar un comentario