ROSTRES DESFIGURATS
Caretes de teatre veiem a les pantalles;
recapitulació d'imatges
en films ens estimulen emocions;
contextos en què el terror
és el protagonista intacte,
impactes ens generen empremtes de malsons.
D'infant, els vampirs em visitaven
en la obscuritat més temible;
apretava els ulls amb força,
els temples se'm tensaven,
el crani de l'escorça es contreia
i el sostre semblava s'escapçava
i amb horror em desarmava.
La fantasia de la televisió,
em provocava
una resposta d'extremada por;
una remota tremolor,
no sabia com apaivagar,
sense que malmetés
un efecte-rebot en el cos
extremadament culpidor.
Anys han transcorregut;
encara arrossego
la ressaca de l'impacte d'un Dràcula;
amb les dents esmolades,
s'engolia les víctimes a mossegades,
regalimant la sang a la pell,
com el colpejat instint d'un cadell.
La distinció entre realitat i ficció està renyida;
les cares d'expressió desencaixada em desmoronen;
no puc encertar a endevinar
quines escenes
em deixen intacta o em fan fallida,
fins arribar a una maduresa,
que em comporti discernir
entre la complexió d'un engrossat Frankenstein
i la d'una esquifida Deesa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario