DECORATS DE FAULA

 

DECORATS DE FAULA

El triomf, el guany de la partida, la competició vencedora i el clam de la victòria. Després la derrota més caòtica, la pèrdua fefaent, el tràgic i figurat accident, en què ja no piloto mai més un vehicle amb l'efusivitat amb que ho feia, al costat del noiet sense embardissar-me. 

M'embarranco i dono voltes de campana avall i més avall fins a malferir-me. Tot està derruït, tot i que s'esbotzen petites obertures a través de la roba, en què el cos es troba baldat i mal folgat. Mai més esclatarà l'espurna de foc de la rialla més càndida de la història planetària. Mai més saltaran bombolles de sabó, que els infants bufen amb cromatismes venerables i elegants i una posada visual, plena d'il·lusió i de satisfacció moral. 

El meu cos no rutlla. No s'etziba. No perfila moviments espontanis. La farmaciola de primers auxilis la tinc a disposició, però no hi ha possibilitat d'engreixament. Estic francament anquilosada i tinc contractures per tot arreu. Totes les masses piquen al cap. O al cor, millor dit. El ritme pulsional és elevat i corro el risc de patir una taquicàrdia. Els metges no ho volen reconèixer. El cor, segons ells, bombeja sang a través del reg arterial, però no és insuficient. 

Però jo no opino el mateix. Tantes nits de tràfec, tantes desvetllades, tantes obertures de porta i passejos cap al lavabo m'extenuen terriblement. Desgasten la psique i el cos es troba impotent. No hi ha marxa avançant. No hi ha un caminar natural. 

La derrota ha cavat la meva tomba. Estic en un espai frontal, en què prevaleix la solitud al meu voltant. Una família imposada i impostora. Un hospital que simula hospitalitat i germanor. Però es de mentida: una caseta de xocolata, en què jo, com Hansel i Gretel, en tasto un xiquet i resulto enverinada i engarjolada. 

I em van alimentant amb menjars precuinats, recalentats, recent sortits dels congeladors i baixos en nutrients i calories. Tota una aventura, en què els bruixots dels infermers fan conxorxa, perquè no pugui trobar la sortida triomfal als maldecaps, en relació amb la retrobada amb el príncep dels somnis més idíl·lics. Però és realment  també el príncep dels meus despertars de l'albada més ben albirada?...