DUBTES D'EXISTÈNCIA

DUBTES D'EXISTÈNCIA

La vellesa em fustiga les vèrtebres. Tota  l'osamenta congestionada per una coïssor espaterrant. Mes ara no pretenc pensar en això. Noto que un cert estat, encara ombrívol, m'acompanya cap a un més clarejat descans. Les cervicals s'arrepengen cap a un costat, en què puc trobar una palanca de suport moral i espiritual. 

Algú que em bressoli, mimi, gronxi cada racó del meu cos sense passar-me factura. 

Botxins que han desaparegut. Sembla no contemplen l'opció de devorar-me viva, de robar les meves emocions. No hi ha boques amb una set de venjança axiomàtica. Van i venen com les onades, amb una certa bravura, però no pessiguen la pell ni l'hermetitzen, perquè no pugui emprendre la marxa cap a l'Olimp dels Déus, que ja han obtingut el premi del mil·leni per sentir una glória divina. 

Soc molt més autosuficient. Començo a treure'm despulles de fang. Tones de dolor empastifat en una pell suada, van diluint-se mica a mica sense malferir-me. 

A la llunyania sento un campanar que entona Nadales. Les llums del pessebre vivent s'han encès en el meu cor i volen entonar cançons que convidin a la bonanova cap a un camí de roses amb capolls dilatats. Oh, Jesús de Natzaret! M'imagino la figura del mestre que va ser turmentat, però alhora premiat per ànimes que van fer ús dels poders extrasensorials, per curar partícules de cossos embenats de ferides, en aparença irremeiables.

Em consterno i m'emociono. També tinc escletxes que deixen dibuixar filtres de llum per calmar, alleugerir i intentar paliar la sintomatologia de cossos malmesos. Energia prodigiosa que no té desaprofitament. Immortal i inacabable. Ningú l'ha pogut derrotar. Ni tan sols les maleïdes ombres burxants en el període d'existència com a infant, l'han pogut aniquilar. 

No és tan senzill. Energia de l'univers inexplicable, inequívoca, poc conduïda a la comprensió racional, però no per això més fallida. Té etapes viscudes en primera persona. 

A temporades m'he mantingut clavada en un pal. En altres, he travessat les ombres del martiri, per poder sobrevolar i revertir dolències en altres ànimes. 

Oh, el meu Jesús! Quina santedat més incòlum! M'he identificat amb la seva presència d'antany. No hi hagut moment que no em plantegés què dimonis pintava la meva còrpora en el planeta terrenal. Quina és la meva finalitat d'existència, missió, fonament? En què es basa el meu existir amb una font energètica de prodigi sublim? 

També hi ha interrogants, potser menys trascendents: Com fer ús d'una energia, per revifar i sanejar cossos agònics i queixosos, davant unes molèsties imperturbables si es troba completament baldada i caduca? Com fer que l'energia projectada a l'exterior retorni a mi i subsani tots els danys, de tants anys portats a la meva esquena de sacrifici gairebé letal? 

Massa preguntes afanyoses per tenir una resposta feta a la carta. No és senzill rebre respostes amb un enteniment inminent. Massa temps de clausura. Massa anys tancada en el monestir de les despulles; en el claustre dels horrors més infernals; en el patíbul de les tortures  masacroses,....

Històries, mai abans plantejades a viva veu, en una societat presidida per máscares invisibles...