NAIXEMENT EN RETARD

 

NAIXEMENT EN RETARD

Això factura un cobrament que no és revertit. Però sí es pot transmutar. En aquesta fase ara em trobo. Pretenc tancar una etapa dissecada, per obrir-ne una de prou tendra i flonja, que em permeti ser permeable; una flexibilitat en els gestos, les mirades, els somriures, les paraules. 

Quines virtuts poden aflorar si les ombres empaiten la meva pulcritud emocional? Procuro deixar ruixar un plugim desinfectant, per evaporar l'espessa negror i tapiar-la, així, permanentment. No forjar mai més en el seu caprici d'existir ni en l'afany del seu alter protagonisme.

Perversa i altiva, fer que la reina ombrívola es vagi empetitint. Vagi encongint l'esquelet simulat, perquè em pugui fer un lloc cap al clarejat més vistós. La transmutació pot comportar quelcom de neguit, ja que s'han d'invertir constrastos de llum.

La foscor, llum opaca. Llum que va desfilant pel pòdium de l'estrellat, per després fer-se menys translúcida, a mesura que les adversitats de la vida s'aventuren a ser punyents. Llum que vessa irradiació sense obstacles, quedà privada a base de renyades, mots insultants i despectius i afers despòtics. 

Aquí radica l'origen de qui soc. La genealogia no constrasta amb l'estat del benestar. És un escorxador, en què membres participants volen tapiar el meu llibertinatge. Sí, he dit llibertinatge. Una orgia d'emocions escapçades, que es manifesten sense cap model de govern. 

Les figures consanguínies no dirigeixen el meu camí. Estan allí presents, com titelles embabaiades. No tenen veu ni vot en el meu espai privat. 

Puc socialitzar sense restriccions. Les ombres punxegudes, però, que es van enclavant a la cavitat de l'ànima, allí no tindran cabuda d'existència. Volen soscavar fangues immenses, però mai formaran un tanc militar; un congost entossudit a voler fer de mi algú paràsit: que menja, dorm, camina i xerra sota la supervisió d'algun mentor. 

No hi ha flaires putrefactes; aromes consumits i consumats per l'amargor d'un ambient destirotat. Puc viure respirant l'oxigen de l'atmosfera, sense sentir la necessitat de taponar el nas, per una olor ofensiva i repudiable.

Però no em fa gràcia predicar als quatre vents el perquè d'aquests records aromàtics. Sobretot perquè comencen a decaure; a inclinar-se jeperuts cap a un destraler precipici.

La caserna de militància dèspota mai juraria presentar-se com a reclutada, per emetre una ordenança irrevocable cap a la meva manera de viure. Poder manipular una ment verge d'ensenyament, d'alliçonament, d'educació cívica, de moral conductual i de directrius portades cap a una bona cohesió social, no es troba dins les seves prioritats. 

De manera sobtada,  ja he renunciat a continuar capbussant-me en els pensaments somicants, que es van voltejant per una aureola enterbolida i insulsa...