OMBRES INDISCRETES

 

OMBRES INDISCRETES

Hi ha veritats que dolen. Fa massa mal tenir-les en un cabàs ple d'espart, que encapsula la marxa; el ritme d'una vida que, per ara, no sembla tingui caducitat. 

Estic molt alerta dels canvis esdevinguts a recer. Intento propugnar l'encavalcament de sentiments ambigus. No vull emocions, que no concordin amb una estabilitat sostinguda per un fil reforçat amb una continència gens esberlada.

La marxa enrere ja queda impossibilitada. Tampoc no obstant, em visualitzo en un abocador, per acabar d'exprimir el zenit d'una llibertat segretada per una clamor, que no preten retornar-me a la redempció. 

Vull ser precavuda abans de precipitar-me a caure cap a un infinit abisme si no m'ha de conduir cap a un descans definitiu, sense que les ombres malignes d'un passat xacrós m'empaitin. 

Malaguanyades ombres que em serveixen de sostenidor, mentre camino sense rumb cap a una direcció indeterminada. Ombres esbiaixades que no poden planejar per l'espai; no poden volar cap a l'infinit; no leviten obertament ni tampoc aterren a terra ferma. Es mantenen disimulades arran del sol caldejat de brases de calor espaterrant. 

El meu cos nota com les ombres l'empaiten sense penediment. No tenen cloïsses; ni closques ni caparasses que les puguin embalar. Buscar un envoltori de regal seria una opció, a fi que no em raptessin a l'atzar. Però totes elles, comprimides, exigeixen un aferrament que acompanya el meu transitar cap a sendes abruptes i plenes de revolts. 

Em sento revoltada. Em trobo en una fase, en què les esguinçades es noten; s'aprecien davant la llum de qualsevol ull que pugui observar els moviments intencionats o plenament inconscients. Tant se val. Qualsevol passet efectuat comporta que les ombres fumegin verí en estat pur. Estan ficades en un laberint de sensacions, antagòniques a la meva estada furtivament plaent. 

Ombres dins d'un reixat que posposen el deslliurament més previsible. Els límits fronterers sembla que s'han fulminat. Ombres passives que allarguen els braços que em mantenen encara presonera. No sempre, però succeeix. 

Instants hi ha, en què em sento testimoni d'una respiració més regenerada. L'aire de les valls fragants i aromàtiques, per una majestuosa florida dins d'un paisatge enamoradís, sembla vulgui xiuxiuejar-me a cau d'orella l'accés a una segona i rosada joventut.