EL MISTERI DELS INDRETS

 

EL MISTERI DELS INDRETS

La Noia insisteix en l'encontre. Diu que és una oportunitat de connexió i de sintonització entre dues ànimes terrenals, lliures com el vent tempestuós, i àvides, com el foc igni, per trobar la flama de l'amor. No acabo de compartir l'acord. 

El tarot exhibeix una bella dama: la sacerdotessa. La dona sàvia, plena de cognició i de cobdícia per saber més i més, per explorar llocs forans, expandir-se damunt les bromes d'un cel turmentós, sobrepassar els límits de la mundanitat i traspassar la frontera que delimita la fase beneita de la intel·ligència. 

Aquesta carta és significativa, assegura la noia amb un cop de cap. Em mostra a mi mateixa, acompanyada de la justícia, que té com a anagrama una balança: l'equilibri entre dues polaritats que es recreen en l'antagonisme; l'ajustament perfecte entre dues ánimes que poden ser senars en gustos, aficions, sentiments i en la capacitat de sensibilitzar-se, davant de mostres d'afecte obertes i expansives. 

L'horòscop reposa damunt la taula. El zodíac, però, no deixa anticipar utopies que es desmarquen de qualsevol sincronia amb un axioma. Molts detalls sublims poden descarrilar en una parella, que necessita anar a la una per poder fortificar un esquelet de relació ferma. 

La noia no para de fer especulacions sobre la possible romàntica atracció entre ambdós. Que l'home acabarà rendit al meu tribut; que es llençarà als meus braços després de les múltiples frequentades, que no podrà contenir l'emergència d'apropament i insinuar-me elogis bonics i preciosos rituals de conquista emotiva.

Estic escèptica. No m'agrada especular ni suposar res a aquestes alçades de la vida. Em conec. Soc balança per una data de naixement, que concorda com algú amb estabilitat i temperança. Algú que sap asserenar-se quan l'aigua comença a alçar en nivell de riuada discussions estúpides. Algú que afluixa i apaivaga la mala maró, que no atén a raons i es troba brava i enfurismada. Algú que venç els dimonis de la ràbia i fa que no es desbordin a la lleugera. 

Una persona que està anivellada i que ja ha après a tastar el cotó fluix ensucrat, quan la discòrdia sembla no tenir remei. Aleshores, val la pena el risc?