COMPLEXITATS HUMANES

 

COMPLEXITATS HUMANES

Potser un rostre no vol dir gran cosa. Però una mirada glaçada i retratada en un marc fotogràfic, sempre acull dades de personalitat i algun tret de caràcter destacable. 

Encara a hores d'ara em pregunto el motiu de la meva percepció intuītiva tan aguda, que sempre prem el botó dels encerts. Quasi mai comet errades, quan em toca psicoanalitzar el perfil de les persones en posició estàtica. Les fotos en són una pista reveladora i infalible, que a mi no em passa per alt. 

La noia descriu el noi del dispositiu amb molt d'optimisme i d'esperança. El veu com un Romeu per a mi. Algú que em seduirà sense gaire expressivitat. Només amb gestos, mirades i rialles tímides, pot aconseguir que em rendeixi a continuar amb l'espasa embeinada. 

Però no tinc tan clar que hi hagi una trobada. No puc evitar fer comparativa amb el noiet de l'adolescència. Fer una mirada de retrocés, per trobar alguna similitud amb la cara de la foto de l'amfitrió. Malsida mania de comparar. Cada ésser és un món incomparable, amb matissos similars. Tots tenim característiques que ens fan quelcom comuns i gairebé bessons, però hi ha elements diferenciables en un mateix patró identitari. 

I si m'estic precipitant en arrencar el vol, com una gavina que, a prop de la mar, anuncia una tempesta i va rodolant al voltant del seu propi eix, per advertir la bonanova, amb l'esperança de protegir l'expectació? I si vull emigrar cap a una altra terra, on em trobaré amb un port que no m'agradarà compartir?

Pot ser que em vulgui autoenganyar i vulgui formar un niu, un caliu de convivència amb un home que difereix molt en normes, preceptes i costums. 

Pot ser que, en conèixer-lo, observi davant meu un glaçó de gel que es fon per segons, sense mostrar fermesa, integritat i interès vers a mi abans no s'aigualeix del tot? És una aposta arriscada, però, val la pena ser agosarada?