EL VERÍ DE LA SANG

EL VERÍ DE LA SANG 

Temps que neguiteja el meu pensar; el sentit de la raó queda eclipsat i jo estic mandrosa i romancera. Voldria poder desistir de la seva diligència. No m'ha d'encarregar res. Temps inútil, inservible, no té cabuda en el meu mon realístic, però exigeix una petita escletxa per fer prominència i sortir a ventilar-se. Quedar-se passiu  no forma part del seu tarannà. 

Temps amb personalitat ambivalent. Tant sembla que es retracta com que s'obre. No té amics ni enemics. Només jo dins d'una bombolla de vassalla, en què l'atrapament és ambigu. Em sento atrapada bé per una co-dependència paràsita o bé perquè el trobo a faltar. No ho tinc clar. Sé que no té cap raó d'existir això, però és així. Sembla com si aquest temps psicològic tingués una cuirassa de ferro que em coarta, m'assetja, em coacciona, m'importuna i viola la meva privacitat. 

Sembla com si no fos capaç de verbalitzar tot el que necessito o tot el que em fa nosa. Una mena de jutge que, a estrada, dictamina el meu estat d'ànim i el sentencia a la penitència més implacable. Una mena de personalitat aliena s'apodera de la meva forma d'afrontar la realitat i la pertorba. 

Botxí de mala fe que, desentranyat, actua sobre un cor desconsolat, replet de sol·litud amargant, amb la fi d'entonar compassos rítmics i seqüencials, per recordar-me que he de pagar una penyora per riure, estimar, viure. 

Voldria combatre el dolor i sentir-me com una reina triomfal, recent coronada per les corts del nostre estat nacional. 

Temps que passeja a toc de gambades. Ho recorre absolutament tot. Tan capritxós com és, rodola costa avall. Travessa rierols, brolla sang en estat pur. Una sang que no s'apiada de les meves arrels. 

La genealogia de la qual provinc compren sang agre. No hi ha maniobra de rescat. En aparença, es clar. Perquè jo vull que la tingui. 

I em mantinc erecta en aquest garbuix de branques on dansen tots els meus familiars. Allí es troba la substància pèrfida que dona mesura, forma i color al temps. No és casual ni imprevisible. Disposa de sobrant artilleria per fer espetegar temor i lliscar-lo a través de les meves venes, plenes de regadiu infestat...