ENTRE XARXES

 

ENTRE XARXES

Facebook no es pronuncia. No hi ha resposta als paràgrafs que redacto amb delicadesa, pulcritud i cohesió lèxica. Estic feta un embolic. Com puc recordar tot el millor del món, recaure, tornar a remuntar i permetre'm el luxe de pensar en un amor, que no s'ha consumat?

Sols vivim en un pis. Però jo com a plat de segona taula. No puc sentir la pell contra la seva, l'excitació de la carn, l'erecció del penis, l'eriçar de la dermis, els llavis ensalivats de plaer amb una cura i precisió impecables. Tot és postís. Com si estigués fent l'amor amb un ninot de drap. 

No sento el bategar rítmic del cor en expansió, ni molt menys la connexió amb l'ànima més alliberada de la purga emergent. En aquesta cambra, mentre els dos romanem units, no existeix un lligam fructífer que permeti esgotar els anys d'allunyament amb el noiet predilecte. 

La llar de foc no deixa espetegar brases fumejants, que levitin cap al cel, més despullat de núvols comprimits. 

El noiet, ja reconvertit en un home, s'entrega a mi en cos i ànima. Vol que sigui partícip d'una calor gairebé abrasadora, que estimuli els sentits. Mes no puc. El casament, gens rescindit sota contracte, no afavoreix els estímuls d'un tors i d'uns braços al descobert, que m'enllacen la còrpora, a fi de poder ressaltar un gaudiment físic. 

Hi ha ombres en un passat que ell decideix mantenir, a partir d'una aliança amb una dona sociopàtica. I no em veig amb cor de reaccionar. Remolins d'aire enclaustrat, dins d'una llar enverinada de sabors agres, no permeten que em deixi anar mentre practiquem el coit, en una habitació de núpcies artificiosa.

Ara, asseguda amb la noia, fent escapçada al tarot ho veig tot amb una claredat desorbitant. Anys desperdiciats, malaguanyats mai retornaran al cau d'una nouvinguda, plena de promeses i evidències, que pugui palpar amb el tacte d'uns dits sensibles. O ja indiferents al dolor més sòrdid?