FLAIXOS D'OR

 

FLAIXOS D'OR

Encara d'ingrés a l'hospital, però amb els dies comptats. La noia ho sap i m'ho recorda sovint. Vol animar-me malgrat el compàs de temps ralentit que respiro amb fastigueig. Vull estovassar tot el que em destorba. I l'hospital és un dels llocs prominents. 

Allí els segons són com ressons de veus, que no caduquen a la llunyania. Vaig prement una antorxa, que espetega bombetes de foc ardent, en què els malalts manifesten queixes sostingudes per un hàbit aviciat.

Els interventors, dins les cel·les d'habitació, remuguen guinyols i gemecs que m'he d'empassar. I n'estic francament tipa. 

I el temps s'estira com un fil de goma elàstica, que no es pot esmunyir. Només allargar i allargar fins que els llums s'apaguen i el silenci de la nit va copsant el paisatge musti i desolat. Desde la cambra l'observo així. Bastant pioc, tot i la població d'aus i d'arbres. Tot sembla ruixar el mateix murmuri que no m'atreveixo a entonar amb la veu. Àvida per sortir d'allí i de menjar-me el món. 

La noia, amb la seva afició al tarotisme anuncia una mort, un canvi de vida bastant rotund. La carta de la mort va lligada a un trencament. A alguna cosa que s'interromp, s'espatlla, deixa de ser fiable i factible, s'esbiaixa per prometedores oportunitats. 

Jo me la miro optimista. Ella em diu que els ingressos de futur a l'hospital conclouen. Les cartes veuen una feina agraïda i productiva; un habitatge de caliu i digne; nous contactes amistosos; una economia més coberta d'estalvis; activitats de lleure que gaudiré amb escreix i el més innovador per a mi: una llar amb parella estable.

La carta dels enamorats ho manifesta acompanyada del sol, com a senyal d'èxit en el propòsit de triar, entre uns quants candidats, quin serà el meu promès.

No m'ho puc creure. El cor em batega fort. És una notícia captivadora i encoratjadora. Li pregunto a la noia com el coneixeré. El cap, mentrestant, no s'atura davant l'imaginari del noiet de l'adolescència. Vol fer passes enrere. Tornar a sortir de la fosa, des d'on faig immersió i rodolo cap a un pendent depressiu i d'episodis caldejats, bullents i plens de desordre mental. 

M'agradaria i agrairia que el noiet de la flor de la joventut contactés amb mi. Quina quimera! Ves per on! Serà possible o només una peça inerta d'un trencaclosques idealitzat?