ESPECULACIONS

 

ESPECULACIONS

Amb la noia no reuneixo el valor de xerrar del noiet . Em fa basarda. Sento el nus de la tibantor, que em remet a notar una certa coïssor emocional, que no veig forma d'escapolir-la. 

Ella em mira somrient. Les cartes prediuen un amor romàntic amb algú que, per al moment, és irreal. No té façana, no hi ha motlle entre un cos i un esperit, en què pugui reconèixer un home, fora dels somnis fabulats a partir d'una desbordant imaginació. 

L'home de les mil meravelles es vol apropar cap a mi. Li pregunto a la companya pel punt d'encontre. Torna a escapçar la baralla del tarot. Hi ha diversos indrets amb possibilitats adients per conèixer la meva ànima masculina: un voluntariat d'animals, un lloc socioeducatiu, algú que ella coneix a la perfecció, algú compatible amb mi: xerraire, amigable, respectuós, engrescador, afable, ple de cordialitat i de bones formes al tracte. La noia, per segons, es queda pensativa. 

Mira el mòbil i busca fonts per contactar. Troba un noi, amb el que va compartir una feina d'assistència dins de l'àmbit sanitari. Diu que no el coneix a fons. Però que és algú tranquil, bastant bohemi, quelcom introvertit, recatat, reservat. Creu que podem encaixar. 

Busca fotos emmarcades en Collage dins del mòbil. N'extreu dues. Em mostra el seu rostre. Un home tirant al pèl-roig, una barba de tres dies, ull blavosos i una mirada bastant determinant. Un rictus caigut, un somriure dissimulat i galtes prominents. Me'l miro contemplativa, però la intuició em diu quelcom advers. Com si el noi fos còmplice d'un assassinat. Com si amagués un secret en primera línia o camuflés un fet inconfesable. 

El veig com un lladregot. Algú que furga en les emocions dels altres, per fer-ne un buidatge integral. Potser em precipito en les aparences facials. Però, i si encerto?