martes, 17 de febrero de 2026

NITS EN PENÚRIA



NITS EN PENÚRIA 


Gairebé mai trobo el moment per sortir del cau que identitats menudes m'obliguen a visitar. L'aterriment és escandalós i prego a les forces omnipresents un miracle imminent. La font del miracle sagrat: la curació a partir de  la rendició davant de tanta barbàrie incrustada. 

El miracle de Jesús, abrigant-me i acollint-me, amb una mà beneïda i estretament lligada a la corrent del taoïsme filosòfic més universalitzat. Un Jesús que faci de pare exemplar, per poder sentir-me despresa d'un espai, que bombeja espurnes amb espetecs de gemecs d'una caldejada paor. 

El Jesús angelical el puc sentir en les nits més farcides de misteri i de misticisme. Unes nits ocultes i enfosquides, en les quals m'arreplego en un coixí, com un cargol encongit en la seva caparassa. Les persianes, mig pujades per on surten clarianes d'un cel de núvols rogencs. 

El cel sembla enrabiat amb la pregonera incessant d'oratòries que no s'esmorteeixen, malgrat voler aclucar el ulls i aplegar-me a un son ple de festivitat i de gresca. 

La badada cap al sostre de l'habitació em limita i m'obliga a mantenir-me en expectació constant. Tantes ombrejades, tant d' ombriu fan que la meva cambra es desnivelli. No sé si dormo desperta o em desperto havent dormit, de forma entretallada. 

El plor per un pare, que mai m'acull ni s'atansa al cobrellit, per asseure's una estoneta, premsa el meu cor de malenconia i de tristesa. Soc allí, tota sola, recolzant els braços contra el coixí, on el cap espetega rampells de deliri acusatori. 

Ara sé que el pare mai vindrà a fer-me consol davant múltiples desvetllades. Que mai s'arremangarà per acaronar les galtes, esquitxades per llàgrimes de regadiu cabdalós. Tot és fastiguejant i farcit de pena abundant. 

L'exuberància de la tristor més petrificant em deixa sense alè. Els meus pulmons no dilaten aire. Més aviat, suporten una mirada de ràbia ingràvida, d'un foc imponent que em temo mai més ja podrà apaivagar-se. Parpellejos agiten plecs de llum arraulida, en una nit farcida de brams...

No hay comentarios:

Publicar un comentario

PARADISSOS LLUNYANS

  PARADISSOS LLUNYANS En Maurici amb el cap molt trasbalsat i veient onades que el sacsegen amb un torrent de força atípic s’encamina cap al...