RIQUESA EMPOBRIDA

RIQUESA EMPOBRIDA

Quanta falòrnia aparenta el pare davant la multitud! Soc conscient que els dies esdevenidors de la meva vida tindran un regust de presumpció pública. Ell guanya les garrofes, les arreplega i fa que jo em mimetitzi amb elles. Es convenç que un bitllet arreplegat representa la condecoració i el glamur, per semblar més valuós. 

Un pare ambiciós que només extreu el seu afany de cobdícia quan l'expectació l'escolta i valora el sacrificat procés laboral: arribar a casa després de llargues jornades de feina i vanar-se del seu esforç envà. Perquè per a mi és això: envà. Una buidor, un forat negre, un cràter, una esquerda, que mai podran taponar-se amb paraules meloses i actuacions de protecció i d'emparament. 

I m'enrabio davant l'exhibició que el pare, de forma delectant i persecutòria, pregona sense fre. Tot ho fa a sang freda. Com el Dràcula que, a mitja nit, xucla la sang de les víctimes, per mantenir-se vital davant de l'oràcul de la divinitat més sensata. Simbolitza un efecte vampíric, en què la seva energia hòrrida em debilita i em fa sagnar ferides emocionals, que ben segur mai més es podran cicatritzar amb algun antídot. 

Un pare més enllà de la convencionalitat mundana. Algú que representa una excepció en la societat del moment. Tan feixista de mentalitat. Amb un munt de preàmbuls ritualistes que s'han d'acomplir amb escreix, sense possibilitat de revolta. No puc emetre queixes ni protestes. Verbalitzar una oposició als seus dogmes és com llençar-me sorra de dunes, que s'han verticalitzat en una escala gairebé impossible d'albirar. 

És una manera de tirar-me terra a sobre i jo no m'ho puc permetre, perquè sé que he begut oli. Mes sí que tinc una arma: les habilitats comunicatives. Puc fer servir la paraula, per influir en la seva embranzida i  minimitzar les conseqüències i els efectes adversos. 

Però la por que sento és espasmòdica. Sempre ho ha estat. I d'infant encara soc més feta a un hivernacle sense llum solar. Totes les escletxes tancades amb puny i mira, no deixen filtrar acords verbals racionals. 

Una actitud personal d'obertura dialèctica, amb un repentí descar no propicia que el pare pugui començar a diluir el geni hegemònic. Malauradament, té l'imperi de la llar: la pàtria potestat envasada dins d'una empunyada i feréstega mà.