CARES DE DESACORD
Anys de recer moral;
sense alè ni fusió
viatgen a palpentes,
dins la cabina obscura d'un simbòlic camió.
En el present les portes s'obren;
la brisa de la juvenil vesprada
pel revers d'un vehicle penetra;
la primària ofegada,
d'un suspir, mancat d'esma,
es relleva atabalada,
per una font d'estimuls
amb reflexos, daurada.
L'aire renovat
a toc de paraula
ventila una implacable bafarada;
ruixa sons rejovenits;
de boca en boca entonen,
com un enfilall musical
un ressò melòdic condecorat,
a les baixes hores de matinada.
La ceguesa retorna amb el temps;
s'instal·la en els cors dels desvalguts;
la claror i la foscor
entre un dol de disputa
busquen equilibri i germanor,
malgrat sentir confusió,
per respostes amb una lectura
d'errònia i d'inapel·lable interpretació.
Èpoques distants d'alquímia;
mirades foses
per un llenguatge incomprès;
un viatge a remolc,
amb emprentes al sòl
sorprès, mostra l'itinerari
de penes rere alegries
d'un recorregut ja albirat,
gallard i ben alçat.
Experiències revelades
als quatre vents;
colors canosos de memòries,
un blanc grisós els perfila;
cauen resignats en letargia
sense veure l'efecte resplendent,
d'aquell decorat vivent,
com un oasi de pura màgia.
Temps de rendició;
un efecte d'impacte vigent
però alhora eludit;
cants d'embruix al buit
incomprensió latent;
rostres partidaris del torment.
Nul·la acollida de paraules,
esberlades per un record llunyà;
que, vívid i pacient,
anhela l'elixir de l'esperit,
benaurat i admirable
d'un implacable jovent.
No hay comentarios:
Publicar un comentario