EL VOL DE LA PSICOLOGIA

 

EL VOL DE LA PSICOLOGIA

Intento posar fi al socarrim d'emocions mal portades fins fa poc temps enrere. La companya, amb els comentaris planyívols i defensors d'una veritat irreversible, vol donar fe a la meva estada, no només en cos i forma, sinó també en esperit i ànima. Una estada en què protagonitzo una figura teatral amb una interpretació estelar, portada a la pràctica més realista mai abans concebuda. 

He fet una estrena. Ara ho sé del tot. També un entrenament. L'home no és la nineta dels meus ulls. Tampoc un amor copsador ni furtiu ni un amant colpit de desig sensual i sexual. En realitat, no és un home de referència per tenir el punt cardinal inclinat cap al Nord; cap a la pujada de belles emocions que puguin enriquir el Karma i facin que m'ensopegui amb la pau menys inassumible anys enrere. No és el tipus d'home que em delecta i provoca un plugim d'imatges, encarades cap a l'erotisme més verge i susceptible a fer-se tàctil. 

Mai em pot malferir ni provocar arrebossades ferides que supurin sang de desamor i de desencant imminents. La tarda, però, ha aportat beneficis molt afavoridors. La companya i jo assentim en el mateix teorema. Som assegudes en un bar regentat per xinesos, mentre un parell de glaçons suren entre les gotes de cafè que engolim. L'aire vespertí desprèn una calidesa, que on suren un parell de glaçons a un estirament etern en la estada que compartim inicialment puntual, per fer comentaris en relació amb un esdeveniment. 

Cap de les dues té cap manual de psicologia, per poder descriure la psique observada desde diferents prismes. Cap de nosaltres pot fer una anàlisi profunda de la naturalesa humana i la diversitat de manifestos, actituds, conductes i reaccions, gairebé inconscients, que predominen al nostre abast. No som expertes en aquesta matèria. Estem desposseïdes de coneixement i de cultura tot i que a mi em captiva la forma de contemplar el comportament dels humans. La companya ho nota quan parlo. M'ho fa saber sense redundància: "pareces una especialista en psicologar hombres con costumbres errantes y desordenadas. "casi te contrataría para hacer una tesis doctoral sobre el pragmatismo psicológico de los homínidos. Tot un detall, em dic. Somric i llepo la tassa de cafè dissimuladament, mentre li proposo brindar per la nostra amistat.

Li asseguro que, quan era joveneta, m'hagués agradat graduar-me en psicologia infantil. Els nadons són la primícia en escena, per definir, en la seva primària senda de vida, com els adults els poden conduir cap a camins tumultuosos, erronis, desenfocats o cap a camins ètics, responsables, correctes i idonis, per acabar extrapolant en les noves famílies lliçons de moral, activitats constituïdes pel lleure i les bones formes aptitudinals: la sembra de la pau, la llibertat espiritual, emocional i sexual i la sensatesa de poder manifestar-se amb honestedat davant d'una simple o polèmica conversa: infants procedents d'una eterna candidesa...