UNA CÀLIDA ABRAÇADA

 

UNA CÀLIDA ABRAÇADA

Em fascina endinsar-me dins d'un entramat neuronal i separar cada cèl·lula nerviosa, per visualitzar la sinapsi que les uneix i fa que el llenguatge quedi definit, per expressions tosques o pronunciades amb més polidesa. 

Però l'escassedat psicoafectiva que sempre ha rondat per casa m'ha fet incapaç d'empoderar-me i d'embrancar-me en una carrera universitària tan francament fructífera i agraïda. A la companya li comento que tot ha estat  desconsol i indefensió. Sento les cordes vocals amb afonia. Han deixat de vibrar els sons fònics. Les paraules més emprades que m'empeiten i entortolliguen la meva llibertat són: "així ho faré, pare". 

No hi ha companyerisme ni un clima de pare a filla com dos vells amics que poden contar-s'ho tot, sense rendir comptes després de la fita. Les represàlies mai han conclós i jo en soc un testimoni potent, que enfoca com es venten. Semblen remolins d'aire que apujen el preu que he hagut de pagar, per tota una vida d'impureses  mal guanyades.

El pare de la família torta, deformada, desannexada, inerta. La companya em mira amb els ulls tibis. M'agafa de la mà amb una certa matusseria, mentre noto com les galtes se m'inflamen, a punt d'espetegar ràbia al fer recordatori del temps d'ençà cap aquí. Una ràbia que no té cura amb una farmaciola ben equipada. No hi ha cap remei de primers auxilis que pugui obstruir el sagnar virulent, en què es manifesta el furor de la ràbia contra un pare que m'esguerra el present; l'esgarrapa com un animal atacat davant d'un caçador furtiu que el mata a cop d'escopeta. 

Se'm noten les parpelles tremoloses, els llavis mig separats per una renglera de dents ben serrades, tot i vocalitzar paraules connexes. Intento ofegar aquest aspecte que poso en safata d'escenari, però noto que m'és inviable. "Tranquila, no importa." Em diu la companya amb un accent del castellà central. "Ahora ya ha pasado lo peor". 

A cau d'orella segueix mormolant, com la neu suau que cau condensada amb floquets tapiats per un cel clapejat de bromes blanquinoses. L'escenari que ara trepitjo i interpreto amb un paper ferm, com si fos una veterana actriu, ja ha perdut l'insuls d'un passat gens aromàtic i denota una acollida, farcida d'una fragant calidesa...