INFÀMIES

 

INFÀMIES

Anys colpits per la misèria i l'escassedat de companys i companyes ben avinguts. I a hospital es reprodueix el mateix disc de vinil. Les cançons, entonades d'una manera diferent. La lletra pot variar. De fet, el guió és adaptable i encaixa segons el tipus de trama argumental. Però el fil conductor acaba sent el mateix. 

Hi ha recaigudes, sang que raja per ferides no supurades. Molta runa compacta que no s'ha enllustrat i passa a formar part de noves seqüències biogràfiques. El desenllaç d'una pel·lícula de vida, que no ha pogut fer net amb el preludi. Amb tot allò que va començar torçat i esguinçat. 

L'hospital forma part d'un desenllaç. Un resultat amb noves faccions, nous arguments i comentaris trets de polleguera. Un desencadenant, en què hi ha mil vivències, en què visualitzo la meva vida i la comparo amb múltiples semblances. 

Gent que s'apropa amb intent de manipulació mentre prediquen a l'evangeli pau i concòrdia. Gent que s'abriga amb la capa de Déu per simular fraternitat i misericòrdia. Gent que, en aparença, s'apiada de la meva malaltia. Intenten fer-me creure que estan disgustats pel meu passat insà i miserable. Que voldrien treure'm del forat negre i trobar bones pràctiques de vida, per acabar amb la recreació de tot record dolent que encara conviu dins meu. Però tot és una fal·làcia.

A la companya li comento. No hi ha sinceritat en les paraules d'aquesta gent. Fan comentaris a l'esquena; m'apunyalen amb un ressò oral, que deixa petjades ben traçades. Escriuen opinions per via telemàtica en què, desprès d'immiscuir-se en el meu íntim espai, deixen anar que tinc una doble personalitat: soc noblesa i alhora malícia; sensatesa i alhora traidoria.

Una distorsió de la realitat. O potser aquesta gent estan convençuts de la seva percepció que tan em repercuteix?

La companya m'assegura que una persona a l'hospital, la més devota; una deixeble dels frares, ha intentat subornar-la. Per tant, no puc parlar de distorsions. No son figuracions meves. Aquesta font de contacte em confirma l'evidència.

Les dues opinem que la gent, que adopta un paper pastoral i redemptor acaben temptant la sort pactada i la traslladen cap a una conducta malèvola, per intentar despullar-se de la seva part carronyaire. Juguen un temps amb algú, per establir vincles i llaços ben refermats per, després, apoderar-se de la persona i reconvertir els nexes en un segrest emocional i energètic. 

Gent de poc fiar. Persones deslligades de la primitiva bondat cristiana. Del que Jesús predicava quan va ocupar el planeta, amb la finalitat de ser ànimes gentils, harmonioses i benaurades. Gent que té una identitat dual. Identitat, en primera instància, mansa i mimosa, per després fer esbudellar el cos viu d'algú, que actua de bona fe. Això es part del meu passat però no del meu present, o encara és fidel?