UN MODEL DE CELESTINA

 

UN MODEL DE CELESTINA

En el llindar de la vida em sento més segura. La companya m'observa de dalt a baix. El meu cos el sento amb lloança, sense restriccions. El vull guardonar amb una trobada. Potser l'home enigmàtic, que la noia m'exhibeix a les fotos del mòbil, em retornarà al punt de trobada. A la partida i al motiu de la meva existència. 

De sobte, deixo anar un crit tímid. És dissimulat com el meu posat. Li demano a la noia fer una trobada el cap de setmana següent. Es mostra victoriosa; alenada de fe, com si hagués sostingut el pla des del principi que parlàvem d'afers amorosos. 

No m'asssegura una compatibilitat irrevocable; no em garanteix que les nostres ànimes lluiran un galanteig unívoc i infrangible, però creu que gaudiré de l'estada. 

Això m'esperança. Fa un clic al telèfon i li envia un missatge. Ell respon amb continència. Ella ho nota. No es fa pregar, però li pregunta per l'origen del nostre encontre. La noia no vol revelar detalls i es mostra una mica ofesa. Jo faig de moderadora i li comento que, potser, estar una mica espantat i extraviat i preveu un terrabastall en aquesta proposta. 

La noia ho desmenteix. Al·lega que és un noi amb un xic de timidesa i malcriat, per una mare que l'ha consentit desde petit de forma exagerada. 

Estic feta un embolic. I si estic errant de nou i mai trobaré un aterratge a port, amb un home que pugui navegar el vaixell de la vida amb serenor, esplendor, respecte i amor? I si aquest home em vol portar a la cabina, per experimentar només una esllavissada fugaç de petons i d'abraçades?

Potser ell té altres plans. O potser no. Qui ho sap? M'he d'arriscar i això em deixa feta figa. Però estic un xic il·lusionada. Les cartes anuncien una benaurada coneixença. Com si les nostres ànimes anessin a parlar només amb un esguard relliscós. Hi ha massa representacions simbòliques en el tarot que anuncien una ruptura davant el meu celibat. Com si el cel deixés ja anar una pluja de confetis en senyal de celebració i de festivitat. Espero que així sigui, però, i si la realitat m'empeny a embarrancar-me de nou?