LA BOCA DEL LLOP
Cossos nus;
ànimes en pena;
temps mortífers;
cabells recullits amb trena.
Cobrellits rebregats;
revolcades impàvides;
resistència al tacte,
manifesta amb simulació
un disgust abstracte.
Infància que s'esguerra,
madura es torna de pressa;
un dolor que mossega
fins al moll de l'ós,
mal nascut i fastigós.
Nenes verges de carícies;
racons que no amaguen alquímia;
trons que espeteguen amb força;
cors que mantenen l'arrítmia.
Memòries insanes
precintades es tornen;
el temps avança;
les empremtes,
com els llavis enraonen.
Memòries presoneres
de records malignes
amb un regust,
que procedeix d'un camí
de foscor i de tenebres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario