LA MAR SERENA
Ales de gavines en desplegament
anuncien temps d'assolellada aurora,
refrescant i renovada
exempta estic de pagar per fi
qualsevol mena de penyora.
Els meus peus agraeixen
el contacte amb la sorra,
la mar em recrea en els bells temps
en què vivia com una poncella,
vívida i encantadora.
Les ones voleien sense fre;
el vent esbufega temperat;
la mar destapa l'alè
en un entorn
de bellesa immaculat.
Arcs de Sant Martí
sembla vulguin despuntar
la colorida panoràmica
del meu idílic despertar.
Cants a prop sento xiuxiuejar;
m'incorporo de la vora
la salubritat de la mar m'embolcalla.
Sento el primitiu instint
d'aquell somriure que embossava
com una ben engrescada rotllana
tapeïda de canalla.
No hay comentarios:
Publicar un comentario