MATÈRIA GRISA
Mons de misteri,
la ciència sense desvelada
ens mostra;
imatges d'encanteri,
el nostre cervell retroba.
Núvols de gasos en condensació;
galàxies que despunten bilions de vides;
desordre còsmic en comunió;
masses de cossos fracturats;
esteles incolores en la seva màxima claror.
Complexions vertebrades
irradiem ones d'energia;
fonts de vibració del saber universal
brollen per l'escola de la vida.
Grans erudits conten
una hipotètica veritat:
l'univers és pura física mesurable
o hi ha una part de quàntica
que s'escapa a l'evidència més corroborable?
Incerteses d'un estadi
que sospesa milers de teories;
diversitat de relats es conten;
els nostres cervells fumegen
una efervescència de dogmes.
Creences que s'adopten
tessitures sense revers;
només una pàgina inqüestionable
farcida de cròniques d'opinió,
regides per la més analítica
i sentenciable raó.
Un bagul calcinat
de deixalles,
records, apunts, memòries
com les formes dels cadàvers
reposen al son més calcat,
totalment embalsamats.
Un enfilall de lliçons per aprendre;
un full en blanc ens il·lumina;
la partitura d'un fil musical
s'endolla a la font del naixement
que tota ànima
com la closca d'un cargol,
endormiscada,
cantusseja en fase latent.
I l'essència resurgeix
d'una fada enamoradissa
de la vida, encisada,
amb una falera
entusiasta i vehement.
No hay comentarios:
Publicar un comentario