RAMS DE FLORS
Un altar de roses cromades;
núpcies es consagren animades;
pètals llueixen l'esveltesa
mentre somriuen i aplaudeixen.
Una cerimònia discreta;
convidats amb delit
festegen l'honorable convit;
aquell etern estat,
en què els promesos
es professen
un fragant amor amb honestedat.
Les flors amb els anys encara flairen;
fidels volen consolar
mocadors mullats en desconsol;
Les traïdories estigmatitzen aliances;
rosers van exhibint flors
que irradien colors plens de mancances.
La temporada d'or
té una caducitat viable;
una abraçada tibant;
una mirada distant;
una expressió facial culminant;
una actitud eixuta
que, a comptagotes, fa insinuar
aigua rajant.
Les dècades enraonen;
soles desvelen la resposta;
una fidelitat esguerrada aposta
per la pèrdua de confiança
que, als inicis, fluïa com una màgica dansa.
Aquella guspira amorosa
ha tenyit un escenari canós;
moltes clapes grisoses
es dispersen per l'aire diàfan;
relacions esmorteïdes
han perdut el ram d'il·lusions;
les flors han pansit emocions
i les ales dels pètals
es repleguen finalment
com un parell d'abatuts falcons.
No hay comentarios:
Publicar un comentario