TRAICIÓ
Segones núpcies
el destí celebra,
gran muntatge d'alegria
estén els braços al cel,
amb orgull i sobirania.
Sento la glòria a tocar;
crec que un miratge m'abraça,
em revesteix sense cuirassa;
solament amb una protecció,
de l'instint natural
d'una honorable marassa.
Un bri d'esperança
recull els escombralls
que arrossegava,
en una jepa encorbada
com un camell,
per un desert d'escarafalls
ple de fam i assedegada,
que mai abans assaciar gosava.
El romeu apareix per encanteri;
vol oferir una oportunitat de clamor,
d'hospitalitat i de germanor
davant d'un cos escanyolit,
reduït en proporcions
per una espiral de malsons,
que a les nits divagen,
amb un bri
i una personalitat de renom.
Busco l'equipatge;
un viatge curt
per una vida innovadora;
la pell tersa i sedosa,
s'estarrufa de plaer
amb una presència de mascle,
que una olor d'alè rejovenida
desprèn delicada i curosa.
Les meves cames pengen d'un fil;
dies mústics arriben;
la companyia competeix
a dues bandes;
una aliança lleial
esguerra la unió recuperada;
em sento a la sort abandonada,
deprimida i desemparada
amb un regust d'amargor vital.
Les branques dels arbres ploren;
Les llàgrimes al cobrellit quallen;
s'arrauleixen i s'abriguen
a batec d'un cor
que sento en desconsol,
sense el recer
d'un au que festeja amb un udol,
una melodia fluvial,
que circula cofoia
per un presumptuós rierol.
La falòrnia conclou;
el temps concedeix la resposta;
el casori demostra
una infidelitat gens pudorosa,
que aclama als quatre vents
la garantia del meu retorn de vida
ja avesada
i, indubtablement, penitent i closa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario