PELL REJUVENIDA
Una veu melosa i maula deixa
sonoritzar-se a través del menjador:
– Amor meu - diu la Rosalia claudicada en estat aparent avia pensat que, com en Robert i l’Eusebi es reuniran a Hostalets al vespre,
tu i jo podríem fer un berenar especial.
Els ulls d’en Maurici tentinegen.
Semblen dues llunes plenes que deixen emmirallar una llum fulgurant que ja mai
més podrà ser convidada a una apagada irreversible. En aquells moment, crèdul a
més no poder, les paraules de la Rosalia l’han fet reforçar l’esperit de sagal
trapella, d’aquell noiet conquistador que s’obria al món per caramel·litzar,
amb paraules insinuants, boques femenines gens acostumades als petons i a les
abraçades caloroses; unes boques que abans només coneixien l’abstinència, la
resignació i una ruptura davant el tast del sexe torrencial i dirigit cap a
l’excitació més àlgida.
Per fi a parlat la
meva dona, rumia en Maurici amb un regust d’esperança. Ell pensava
el mateix. Ara es recorda de la perla que havia triat a la sagristia per polir,
lluir i exhibir sense reserves durant més de cinquanta anys. Ara ell té
l’oportunitat de dir-li que l’ha trobat a faltar. Que mai l’ha considerat com
un tros de mòmia, embenada amb guix, impertèrrita, tapiada davant el llustre
més evidenciat d’esveltesa i gallardia. Voldria dir-li, amb un penediment
noble, que sempre l’ha tingut en compte. Que tot i haver comès negligències
filials: en Joel i la Paulina, mai ha estat algú menyspreat. És molt possible
que ara en Maurici vegi un aura que dos mesos enrere a la Rivella no veia,
mentre desafiava camins plens d’entrebancs rudimentaris; grans extensions de
prades que el volien somriure al mateix temps que el sentia el plor reprimit
d’un jove que va tastar la carn: una carn humana, edulcorada, plena d’aromes
perfumades, fragàncies que encisaven els sentits i els flairaven de benestar i
placidesa, no sabia quin preu hauria de facturar anys més tard. Cada rebolcada,
cada tombarella, totes les acrobàcies experimentades en un dormitori absolt
d’impureses tindrien un cost que hauria de ser exposat a la llum per fer-lo
efectiu.
En aquests instants, sent com si hagués retornar al zenit de la joventut ja corcada...
No hay comentarios:
Publicar un comentario