VIDES OCULTES

 

VIDES OCULTES

En Maurici surt de la fumada casa que l’ha envestit durant dècades. Es sent com una figura cadavèrica en què els pulmons han deixat d’aspirar aire renovat. Dos fills amb aquesta bandarra, la Paulina i en Joel, pensa. En Joel no té partida de naixement compartida. Consta com a fill de la Júlia i prou. En Maurici queda a l’ombra. L’adopció de l’adolescent, però canvia la perspectiva dels pares alligats. Perden la pista del noi, tot rastre i trajecte; el caminar cap a una drecera conduïda cap a una destí consagrat.

La Paulina, d’altra banda, es troba en una altra fase. És una filla subtilment feliç per uns pares que sempre l’han nodrit. Li han donat una llar, li han estès la mà en moments crítics, l’han bressolat, li han canviat els bolquers, l’han consolat, l’han alfabetitzat; en definitiva, han procurat que pogués modelar un camí cap a la realització d’una madurada saviesa. Millor o pitjor la Paulina té una referència dels seus educadors. Equivocada però.

En Maurici, mentre camina sent que ha d’abocar un munt d’escombralls cap al barranc més despenyat. De fet, li agradaria abocar-s’hi i caure a les profunditats més soscavades. Allí segur que no trobaria deutes, diners tacats d’impureses embolcallades per uns minuts instantanis de plaer sublim. En aquest abisme tot seria fosc, com la seva ànima. Ningú el reclamaria ni el faria canviar de carril a l’hora d’avançar camí endavant. Ningú ja mai més el pressionaria ni l’embotaria de retrets ni atacs procedents per un passat indigerible.

Què he fet amb la Rosalia? Es diu. Ara camina direcció Sant Bartomeu. El cervell va projectant la fesomia d’una dona aigualida, abstracta, fosa en un dels pols glacials, en què el sol ja ha fet saltar el sosteniment de l’esfera planetària més invencible. La Rosalia, molt en el fons, per ell no té cara; no té  faccions definides. És el resultat del seu desviament embogit. Un trànsit ple de bardisses, branquillons afilats que se li van clavant a les entranyes. Té por de tornar a casa. La dona segur que l’està buscant. O potser ja ha començat a dinar tota sola, letàrgica, parsimoniosa, desentesa, ignorant davant els secrets més caldejats d’un marit incaut, però conformada i convençuda que en Maurici tornarà al seu costat, però s’enganya o es que pretén sentir-se enganyada?