AL MEU GAT
Essència de pura raça;
guardó d’un
jardí silvestre;
ésser felí d’hàbil caça,
rescatat en una diminuta parcel·la rupestre.
Semblant al cotó fluix,
bola de neu és el teu pelatge;
Floc t’anomenem;
i amb la teva mirada,
com la claror d’un llumí,
de tu ens enamorem.
Orfe prematur de mare,
sense ancestres a qui associar-te;
nascut al aire lliure,
als nostres peus vas claudicar,
per convertir-te en un membre més de la família
a qui uns versos escriure.
Semblant al cotó fluix,
bola de neu és el teu pelatge;
Floc t’anomenem,
i amb la teva mirada,
com la claror d’un llumí,
de tu ens enamorem.
El teu posat elegant,
no té confusió;
desfiles per la casa,
com una figura escultòrica;
vas caminant amb parsimònia
però alhora
amb passió,
mentre encomiem sense reserves
la teva ressaltant presència anatòmica.
Semblant al cotó fluix,
bola de neu és el teu pelatge;
Floc t’anomenem;
i amb la teva mirada,
com la claror d’un llumí,
de tu ens enamorem.
Enjogassat per naturalesa,
saltes i brinques
com un trapella sense fre;
ens deixes embadalits
gairebé mancats d’alè,
cada cop que fas exhibir
la teva innata i
característica proesa.
Cordills, ratolins i nímies pilotes
rodolen sòl
avall;
les teves potetes
tenen la destresa de manipular-los
amb facilitat;
et rebolques, t’ajeus i t’ajups
provocant un cert terrabastall
que els estris de joc
produeixen, amb cara de
felicitat.
Semblant al cotó fluix,
bola
de neu és el teu pelatge;
Floc
t’anomenem;
i amb
la teva mirada,
Com
la claror d’un llumí,
de tu ens enamorem.
De tarannà sossegat i caràcter pacífic
et deixes amanyagar amb tendresa;
la teva pell
de textura sedosa i tacte acrílic
convida al contacte físic,
com el caliu d’una magnànima Deessa.
Les plantes amb florida
les olores amb misteri;
al balcó
molts testos irradien mostres de
clorofil·la;
et mimetitzes amb el medi floral
amb un gest d’encanteri,
i vas resseguint els pètals
col·locats en una
simètrica fila.
Els raigs ultraviolats
els reps amb reverència;
t’eixarranques amb presumpció
per gaudir d’una bronzejada;
un son amorosit
sembla demanar clemència,
i somnis plàcids fan l’efecte
que t’acullen
en aquesta benvinguda estada.
El teu miol
es com un esglai que no intimida;
tens la potestat d’emetre’l
quan et sents
importunat;
revifa com un ofec
que es mostra entretallat,
quan algú vol obligar-te a accedir,
des del balcó,
a la teva rutinària guarida.
Es un honor gaudir-te
i està a prop de la teva
companyia;
gallarda mascota,
gran redemptor d’implícita
saviesa;
volem que per molts anys
resideixes amb una salut
òptima
i un perseverat estat d’harmonia,
i ens facis fondre
qualsevol indici de nostàlgia i de tristesa.
La teva blancor escumosa
entendreix el meu cor;
identidat menuda
identidat menuda
que es transmuta en un veritable tresor;
la calidesa retrata tot allò que tu envoltes;
magnifica tots els espais
amb una especial senzillesa,
mentre menges, dorms, et mous,
guaites i escoltes.
Semblant al cotó fluix,
bola de neu és el teu pelatge;
Floc t’anomenem;
i amb la teva mirada,
com la claror d’un llumí,
de tu ens enamorem.
