LA INCREDULITAT
Fonts inegotables;
mons que se superposen;
ànimes somnàmbules
en el fangar més hòrrid
llisquen i reposen.
Missatges de saberudes boques,
paraules de recança,
vòmits de mots
ruixen un dissimulat verí,
malgrat coneixement i lloança.
Creences positives
dilaten la imaginació figurada;
desitjos no complaguts
desfiguren el tarannà
i la conducta més adobada.
Adults volen amansir
ràbia de despit i de menyspreu;
pregoners del nou mil·leni,
pregàries remeten a un Déu,
clams en el temps,
hipotèticament concebuts.
Aquí ajaguda em trobo;
un barnús abriga
un cos tremolós;
un fred d'esllavissada,
fins al moll de l'ós,
cada vèrtebra arraconada
ventila contemplatiu i difós.
Potser algú vindrà;
de les tenebres em rescatarà;
el meu escepticisme minvarà;
i un plugim de revifalla,
en el meu pansit cor
miraculosament florirà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario