L'AIXOPLUC

 

L'AIXOPLUC

Quantes anyades transcorren en encontres amb ànimes masculines, en què les enfrontades no tenen cap mena de limitació. S'han desbocat com el rei de la selva de la Sabana Africana. Només es delecten atacant-me a contracor. Les defenses són nul·les. No em sento prou nodrida per poder rebel•lar-me contra tanta pestilència humana. 

Una part molt profunda vol créixer i fer-se pronunciar a cor obert, però en el moment de competir contra l'opositor soc incapaç de qualsevol manifest. Em permeto deixar-me esgarrinxar, pessigar, esgarrapar, colpejar i clavar-me una plantofada. No tinc armament verbal, per poder escopir a la cara tot el verí emocional que vaig acumulant. 

Sento terror. El mateix terror paternal que a casa. Tot és com una rèplica, un muntatge reproduït de forma minuciosa que no puc esvanir. Vull revocar el martiri que suposa l'entorn pudent on em trobo i, malgrat clavar els ulls cap al sol, mentalment miro el firmament i m'imagino l'abandonada de la corporalitat, per poder prosseguir a una mena d'encanteri plaent i durador. 

L'eternitat més etèria, llarga i plàcida; un lloc de bona maró i bons aliments; un refugi on els caps sacrílegs no poden tenir vot de participació. 

Déu mai em sanciona. Mai penalitza els pecats venials que cometo. Es queda contemplatiu i gosa exculpar-me de les viscudes a la casa pairal. Es troba refugiat a les fronteres del cel i vol aterrar a la terra santa, on jo pugui trobar un recer encomanadís. Però la seva arribada es fa pregar. 

Jo vull sentir Déu amb el pit dilatat, inspirant als quatre pulmons aire regenerat, que elimini coll avall tota la porqueria que oralment el pare entona. Amb raspera i un timbre de veu roncaire, el pare mai atina a deixar brollar paraules amables i clarament melodioses. És l'antítesi del benestar energètic i així mateix ho dona a demostrar. 

I Déu no baixa per portar-me cap a la cúpula més sànscrita. Un santuari on tota ànima podria desplomar-se de valent, relaxada, no s'inclou per al moment en els seus principis espirituals, dotats d'una sublim omnisciència.