PECES DESENCAIXADES

 

PECES DESENCAIXADES

Ara no puc canviar la percepció. La societat reivindica la meva llibertat psicològica. Pot resultar poc convincent a primera vista, perquè mig segle de vida l'he viscut amb una bena als ulls. I, en aquests moments, canviar aquest patró resulta punxegut. Fa mal a tot el cos. Me'l deixa baldat, ja que es tracta de recuperar una visió que sempre ha quedat anquilosada. 

Els éssers masculins entonen un paper imponent en aquesta presa de llibertat saturada. Estan allí. A l'ombra més estratosfèrica que vull dissoldre. Al llarg dels anys s'han fet els amos i senyors de la meva autoestima. M'atreveixo a dir que l'han adoptat com a pròpia. Han empunyat els palmells de les mans, han estès els braços i han aclaparat tones del meu preuat i latent plaer, ansiós per mostrar-se concordant. No s'han estat de res. Han retratat una imatge de mi flagel·lada. 

Una imatge que no dansa; no flaireja; no fumeja estones de goig. No es troba interna; una ment poc sintonitzada amb l'anar i venir verbal i físic. El contacte ha escassejat durant mig segle de vida pròpia. S'ha congestionat fins a formar una combustió emocional, en què el saber estimar recíproc no ha donat forma a l'existència més prematura. 

Pare de família absent, desentès, deslleial, desinteressat davant la meva capacitat psicolocomotora. També psicoafectiva i no menys important la plasticitat creativa. Això ha comportat conseqüències funestes. Ara ho sé i en soc testimoni actiu. 

L'actitud d'un pare que no ha obert fronteres per fer perpetuar la llum de la consanguinitat correcta, educada, formal i construïda per bones formes, m'ha fet lliscar de les mans moltes oportunitats daurades. Oportunitats, en què podia haver tastat la boca de l'aparellament abans, però, d'una ferma aliança amistosa. 

Tantes estones mortes i enterrades, en què jo pretenc exhumar el cadàver, en què m'he reconvertit, ha estat una meta de vida. Sortir del sarcòfag de l'aclaparament asfixiant de crits i soroll; de l'embussament majèstic que ha fet que  m'endinsés cap al fons de la foscor, només acaronada per la solitud i l'apatia.