TRAÇOS DE LLUM I OMBRA

 

TRAÇOS DE LLUM I OMBRA

L'ombra mortífera d'un pare generador de malestar inviable; una presència kàrmica que declara guerra ferma. Un guerriller amb ferralla, que construeix trinxeres a la llar per atacar qualsevol gest de queixa ferma. Un combatent pujat de to, incapaç d'encetar una rialla i d'explicar acudits, convidables a un esclat de somriure pampalluguejant. 

Tot obscur; una perspectiva immunda; una carretera, un traç, una línia de vida conduïda cap enlloc. Un caminar inexistent. Tota la llar de color ocre. I uns carrers recorreguts amb l'enllaç patern, on un eixam de picades omplen de coïssor el cos i l'ànima. 

Tan garrepa d'emocions. Quanta escassedat d'afecte! No obstant, el noiet no me'l proporciona a raig. Les mostres amb una intencionalitat benvinguda de romanticisme també escassegen. Però, de fet, no calen. Un despertat nirvànic, dins d'un silenci sepulcral en el cor nocturn estrellat, fa que tots els voltants hagin arrecerat l'esperit de lluita armada; el forceig instrumental; els atracaments i la intenció colonitzadora d'atemptar contra la nostra integritat. Tot s'ha desarmat. La casa del patíbul ha desaparegut del món. 

No hi ha país que pretengui propagar conflictes bèl·lics, mentre el noiet amistós i jo cantussegem a mitjanit paraules i melodies, amb un so ben afinat i pronunciat des del dentat d'una dolçor embafadora, alhora que delicada. 

Russinyols, garces, orenetes i grills acompanyen l'estada per un camí vial, que jo piloto i pedalejo desproveïda de suport. 

Sento papallones a l'estómac; un repicar que sobresurt un niu d'emocions que es contraposen quan no soc a la casa pairal. No hi ha controladors ni controlats, cap genoma de vigilància furtiva.

El pare, viva representació d'un guàrdia de seguretat, sembla que ha sucumbit en la troncalla dels arbres que fan d'estampa de contrafons, mentre enclavo els ulls cap al mirall ocular que no se si em retorna la imatge revifada de tants anys de penombra. 

O potser és el mirall del meu propi reflex, encara verge davant les ones del dolor més feréstec?