PROMESES

 

PROMESES

Elsa es troba 

en un poble de les mil meravelles;

les ninetes envolten l'encís del paratge

l'arribada promet un inoblidable viatge

cap a una terra envoltada

de presències d'ovelles.

Escolta paraules d'empar,

trista i en solitud s'observa,

una mà amiga la consola

l'escolta i la bressola,

com a un nadó desabrigat de caliu

que la mare natura ignora.

Les abraçades semblen càlides;

un niu revestit 

de paraules desnodrides

s'esllavissa coll avall,

com un llampec en notòria estampida.

Elsa sent escalfor a la gola,

el cor en un estat de gatzara,

cridòria sense manifest

es fon amb una sola paraula,

en essència vaga.

Un company de viatge la recolza;

un poblet indiferent es mostra;

animals remugants roseguen la gespa,

inmutables,

senten el mut ressò

d'una inevitable desentesa.

Anys de presó 

Elsa viu en solitari;

planeja sense rumb

com un desorientat aviari

cap a camins torts,

per un poblet desatès

cap al cim de la muntanya

on hi regna un punxegut calvari.